MALLORCA
La Fundació Bartolomé March Servera
Va ser constituïda el 1975 per Bartolomé March Servera (Palma, 1917 - París, 1998). Educat primer a Palma i més tard a Londres, Bartolomé March va ser un home cosmopolita que va aprofitar els seus viatges per desenvolupar una gran afició per les Arts. Els seus pares, Juan March Ordinas i Leonor Servera Melis van estimular la seva sensibilitat artística i la dedicació al col·leccionisme. Recollint el testimoni familiar, es va convertir en un important col·leccionista i, sobretot, expert bibliòfil.
Amb la Fundació, va voler testimoniar la seva devoció per la cultura i el seu interès pel mecenatge. La ubicació de la Fundació a la casa familiar de Palma ens parla de l'estima i la fidelitat a les seves arrels.
La Fundació us proposa una visita al Palau March. Durant la visita coneixereu les seves estàncies, com la sala de música i la capella, el seu contingut artístic (escultures de Rodin, Moor, Chillida i obres de Josep Maria Sert entre d'altres) i el Betlem Napolità del segle XVIII entre altres espais.
Betlem Napolità. Segle XVIII
Catalogat com la joia de la col·lecció, aquest magnífic conjunt va començar amb l'afany de reunir figures napolitanes del segle XVIII.
Des dels anys 70 del segle XX, i animat per la seva mare, Leonor Servera, dona de gran personalitat i gust refinat, Bartolomé March va anar adquirint prop de 2.000 peces, algunes signades per anomenats pessebristes. A la instal·lació actual ha prevalgut un criteri museístic que permet apreciar tota l'esplendor de les escenes i els riquíssims detalls que adornen les figures. Per invitació de Patrimoni Nacional, durant el Nadal del 2008 aquest Betlem es va exposar al Palau Reial de Madrid, amb gran èxit de públic i crítica, amb més de 70.000 visites.
El Palau March. Projecte de l'Arquitecte Luis Gutiérrez Soto
La seu de la Fundació és on va ser la residència familiar a Palma durant dècades.
Es va aixecar entre els anys 1939 i 1945 i hi van intervenir els més representatius artistes i professionals de l'època. Sens dubte, el promotor, el financer Juan March Ordinas (1880-1962), va adquirir el solar per estar en un enclavament privilegiat del centre històric, envoltat de monuments emblemàtics com la Catedral, el Palau de l'Almudaina i edificis tan representatius com l'antic casino, avui seu del Parlament de les Illes Balears. El projecte és de l'arquitecte madrileny Luis Gutiérrez Soto (1900-1977) i per a ell, un professional de gran prestigi, la residència dels March va ser una de les seves realitzacions més importants no només pel client sinó per la complexitat i envergadura de l'obra .
A l'edifici domina el llenguatge historicista, amb fortes influències dels palaus barrocs mallorquins i italians. També destaquen la qualitat dels materials utilitzats i la riquesa i varietat de les decoracions on va tenir un paper notable l'arquitecte Gabriel Alomar Esteve, que va actuar com a director de les obres. D´aquest magnífic conjunt, tant pel seu exterior com per l´interior, sorprèn especialment el pati d´honor. A aquest singular espai de recepció, de marcat caràcter mediterrani, miren els elements més bonics del palau: la façana principal, amb ornamentació molt refinada, l'elegant galeria oberta i la terrassa-jardí, un excepcional mirador sobre el cor de la ciutat .
La Col·lecció d'Escultura. Moderna i Contemporània
Al Palau March hi ha una part de l'excel·lent col·lecció d'escultura moderna i contemporània de la Fundació. El conjunt reunit reflecteix, d'una banda, el definit gust personal del col·leccionista i de l'altra, la majoria de tendències que han jalonat la història de l'escultura del segle XX. Obres d'artistes consagrats com Henry Moore, Barbara Hepworth, Max Bill, Pietro Consagra i Agustín Cárdenas es completen amb les d'espanyols, de prestigi internacional: Miguel Ortiz Berrocal, Francisco Otero Besteiro, Eduardo Chillida, entre d'altres. La varietat de materials: granit, marbre, bronze, ferro, acer, etc.; textures, colors i formes, transformen l'espai escollit per a l'exhibició en un jardí d'art poderós i suggerent. Hi destaca l'escultura en bronze d'Auguste Rodin, Torse d' Homme qui tombe (1882).
L'obra de Sert al Palau March. Segle XX
Josep M. Sert (1874-1945) va ser un dels muralistes més prestigiosos del segle XX i una gran part de la seva obra artística va ser promoguda per l'elit financera d'Europa i Amèrica. Un dels seus últims treballs va ser per a la casa-palau de Juan March a Palma. Hi va decorar dues escenografies espectaculars: la cúpula de l'escala principal i la sala de música. A la primera va realitzar un treball complex i acadèmic, tancant en un espai arquitectònic el que és un solemne fresc d'al·legories al·lusives a les virtuts del promotor. A la sala de música va canviar de registre i va compondre la que ell va titular "El Diván Oriental", una de les seves característiques escenografies: brillant, efectista, elegant i desenfadada.
Cartografia. Segles XIV i XV
Una altra de les nombroses col·leccions que va recopilar Bartolomé March va ser la de cartografia mallorquina. A Mallorca, entre els segles XIV i XV, es va fer una important producció de cartes de navegar, signades per autors locals. Una gran majoria d'aquestes cartes van sortir de l'illa i les més famoses van acabar a biblioteques públiques oa mans de particulars. Va ser tasca àrdua reunir aquesta col·lecció considerada una de les millors del món. La mostra que s'exhibeix aquí, molt ben documentada, aplega un conjunt de gran interès tant per la perfecció tècnica com pel preciosisme ornamental.
